jueves, 23 de abril de 2015

Existeix alguna activitat purament educativa?

Ahir a la classe pràctica vam intercanviar els díptics que havíem preparat amb els nostres companys, els vam llegir i vam fer una posada en comú que va resultar ser molt interessant.
Vam debatre sobre si el moviment era educatiu o no, sobretot a l’àmbit de l’esport. Uns defenien que sí que era educatiu i els altres que no, cadascú amb els seus arguments.
Però al final una de les qüestions que es va quedar un poc sense resposta va ser la següent: Existeix alguna activitat, o esport purament educatiu?

Per a Arnold, per a que alguna cosa siga educativa hauria d’oferir als participants experiències plaents i intrínsecament satisfactòries, sempre en condicions morals acceptables.

En la meua opinió, una activitat purament educativa seria quan per exemple, els xiquets juguen i interaccionen entre ells amb la seua pròpia voluntat, explorant per ells mateixos, sense estar condicionats per cap pare, professor o altre individu que els diga com fer-ho. Pense que és en aquests moments quan els xiquets desenvolupen les seues capacitats (creativitat, la imaginació, memòria, entre altres) i sobretot, es diverteixen que és el més important i la millor forma d’aprendre.

Però vosaltres que penseu? Quines activitats serien essencialment educatives? Hi ha algun esport purament educatiu? Pot ser una partida de tenis taula ho siga? O anar a córrer a la muntanya podria ser-ho també? I nadar lliurement a la piscina?

Us convide a compartir les vostres opinions.

jueves, 16 de abril de 2015

Hem d'ensenyar als xiquets a jugar?

Ahir a classe vam estar rellegint l'article de José Devís "Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física" ,que és fonamental per ampliar coneixements en l'assignatura. Després a la pràctica, el professor ens va manar que férem un díptic on plasmarem algunes idees que trobarem per internet o en alguns articles sobre quan podem parlar de moviment educatiu i quan el moviment no és educatiu.


Al blog vaig trobar les següents reflexions de Savater, que em van pareixer interessants:
"La misma idea de ir a la escuela a jugar es disparatada (…). A jugar y a las cosas que vienen jugando aprendemos solos o con ayuda de amiguetes: a la escuela vamos a aprender aquello que no enseñan en los demás sitios". (Savater, 1997: 59)

"¿Hay algo más patéticamente superfluo que los esfuerzos de algunos adultos por enseñar a los niños a jugar a las canicas, al escondite o con soldaditos como si los compañeros de juegos no les bastaran para esos intereses docentes?" (Savater, 1997: 27)


  
Jo opine que als xiquets no se’ls ensenya a jugar, ells ja aprenen a fer-ho mitjançant la interacció entre ells mateixos o mitjançant l'exploració i la imaginació. El joc desenvolupa les capacitats dels xiquets i crec que és fonamental que ho descobreixen per ells mateixos.
Tu no pots dir-li a un xiquet si s’ha d’amagar darrere d’un arbre jugant a "l'escondite" o si un cotxe de joguet es mou i es juga de tal forma. El que sí pots dir-los és que existeix tal joc i crear-los curiositat perquè s'endinsen en ell.
No obstant això, pense que hi hauria jocs que sí que serien educatius, com algun joc d’ordenador en anglès en el qual per exemple, cal quadrar colors amb lletres. Se’ls hauria d’ensenyar abans quin color és cadascun. Un altre exemple seria explicar-los les regles dels escacs perquè puguen jugar almenys tot iguals, respecte a les regles.

Us convide a la reflexió sobre aquest tema tan ampli.

martes, 7 de abril de 2015

Salut a Espanya

Ja que aquesta setmana no hi ha classe i aprofitant que hui es celebra el dia mundial de la salut, he estat llegint sobre el tema i vaig a escriure unes línies sobre la salut i costums a Espanya ja que està molt relacionat amb l'esport.


En primer lloc dir que, els experts recomanen potenciar els hàbits saludables en l'alimentació, higiene, hores de descans i exercici físic.

Començant per l'alimentació, podria dir que a Espanya 1 de cada 6 adults és obès i més de la meitat de la població pateix sobrepès, açò és segons una enquesta de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Econòmico(OCDE) de l'any passat, que també diu que la proporció d'adults en sobrepès està augmentant. La diabetes ha augmentat en un 33% els seus casos a Espanya entre 2011 i 2013, segons la Federació Internacional de Diabetes(IDF). Per tant, alguna cosa s'està fent mal en aquest aspecte.

Respecte al descans, l'horari a Espanya no acompanya per a descansar, ja que es sol sopar al voltant de les 10 de la nit (on la majoria de països es preparen per a anar a dormir) mentre es veu la televisió, fins passades les 12 de la nit en molts casos, ja que la programació de pel·lícules i diferents programes que fan, els emeten al voltant d'aquesta hora. Les jornades de treball solen començar a les 7 del matí, per tant, no es descansa el que es recomana(8h diàries).

Pel que fa a l'exercici físic, les dades tampoc són bones si les comparem amb altres països d'Europa, ja que a Espanya el 44% de la població no fai mai cap tipus d'esport comparat amb tan sols el 9% de Suècia, el 14% de Dinamarca o el 15% de Finlàndia.
Pareix que, encara que estiga creixent la pràctica esportiva en els últims anys, encara anem prou retardats en aquest aspecte també.

Per concloure, pense que s'haurien de canviar molts costums a Espanya, i d'aquesta manera funcionaria millor tot i tindríem gent amb millor salut, menys problemes i gaudiríem tots més d'aquesta vida que ens han regalat. Que opineu vosaltres? 


miércoles, 1 de abril de 2015

Educació sols per a "zoquetes"?

Hui en classe hem continuat amb les exposicions sobre el llibre de Daniel Pennac "Mal de Escuela". Algunes m'han paregut molt interessants, altres no tant, però en general diria que han estat molt variades, ben treballades i crec que han sabut transmetre'ns allò que han desitjat sobre el llibre.
Després del "Collage"(així ha nomenat el professor Víctor Samaniego al conjunt de totes les presentacions o exposicions que hem fet), s'han plantejat les següents 2 preguntes molt interessants:
1- A qui serveix l'educació?
2- Què és un cap de suro("zoquete") en el nostre àmbit?


M'agradaria fer èmfasi sobretot en la primera pregunta, però que també està relacionada amb la segona. En la meua opinió, deixant de costat el sistema educatiu(que necessita una reforma) l'educació serveix per a tot el món , sobretot per a aquells que estiguen interessats en rebre-la i tinguen ganes d'aprendre. 
Però probablement, com hem comentat a classe l'educació serveix més per als "zoquetes", els serviria per a redimir-se, per a fer-los eixir de la "zoquetería". És a dir, els primers destinataris de l'educació serien els "zoquetes". Al llibre podem traure eixa conclusió: l'educació es fa servir per a que els "zoquetes" deixen de ser-ho. Pràcticament el llibre és quasi un manual de com fer-ho.
No obstant, m'agradaria dir que estic en desacord amb el que vol dir Daniel Pennac del fet que sols s'haurien de fer professors aquells que han sigut "zoquetes"(encara que siguen possiblement els que els entenent millor), jo pense que professor hauria de ser qualsevol que estiga capacitat per a ser-ho i no necessàriament haver sigut zoquete. Que penseu vosaltres d'açò?

Per finalitzar, l'educació és un aspecte molt important en les nostres vides que considere necessari i que sigam zoquetes o no, ningú ho sap tot en aquest món i sempre estem a temps d'aprendre i ser educats.